A raised arm holds up a bunch of keys amid the crowd at a housing protest, at dusk.

Pel dret a l’habitatge · Portugal

Un sou ha d’arribar
per pagar una casa.

El preu de l’habitatge gairebé s’ha triplicat en deu anys, una pujada gairebé tres vegades més gran que la mitjana de la Unió Europea, i els sous no han seguit el ritme. No és una fatalitat: altres països europeus tenen polítiques d’habitatge que funcionen, i els estudis mostren quines. Exigim que s’apliquin aquí, sense més endarreriments.

Constitució de la República Portuguesa · Article 65

«Tothom té dret, per a si i per a la seva família, a un habitatge de dimensions adequades, en condicions d’higiene i de confort, i que preservi la intimitat personal i la privacitat familiar.»

Un dret escrit el 1976. Cinquanta anys després, continua sense complir-se.

Casa per a tothom Lloguers que càpiguen en el sou Contractes estables Més habitatges, més de pressa Habitatge públic i cooperatiu Pisos buits de tornada al mercat Cap desnonament sense alternativa

Manifestació nacional per l’habitatge, .

Falten 6 dies. 15 ciutats, la majoria a les 15:00.

Agenda

Properes mobilitzacions

Dissabte

Notícies

Últimes notícies del carrer

Premsa

Últimes notícies a la premsa

El que publiquen els diaris, les ràdios i les televisions sobre l’habitatge. Els titulars són els de cada mitjà, en portuguès, i cada notícia s’obre al lloc on es va publicar.

La crisi en xifres

No és una impressió. Són les xifres oficials.

+180%

és el que ha pujat el preu de l’habitatge a Portugal entre el 2015 i el 2025. Mitjana de la UE: +65%.

Eurostat

17,79 €/m²

és el lloguer mitjà dels contractes nous a Lisboa. En un pis de dues habitacions de 70 m², surt a uns 1.245 € al mes: més que tot un salari mínim.

INE, 2n trim. 2026

723.000

habitatges buits a Portugal, el 12% de tots els habitatges.

INE, Cens 2021

≈2%

dels habitatges són habitatge públic, un dels percentatges més baixos d’Europa.

ISCTE, 2025

Què exigim

Sis propostes, cadascuna ja provada

01

Revertir la llei d’arrendaments

Revertir la llei del 2012 que va acabar amb la durada mínima dels contractes i va facilitar-ne la rescissió sense motiu: contractes estables com a norma, com a Alemanya, els Països Baixos, França i Espanya, sense treure al propietari el dret de recuperar l’habitatge de qui no paga.

02

La fi de les demolicions i els desnonaments sense alternativa habitacional

Cap demolició d’habitatges habitats i cap desnonament sense una alternativa d’habitatge, com la Llei de bases de l’habitatge ja exigeix quan és l’Estat qui desnona i com Portugal es va comprometre davant l’ONU i el Consell d’Europa.

03

Fre a la compra d’habitatge per part de fons immobiliaris

Frenar la compra d’habitatges ja existents per part de fons i grans inversors a les zones de més pressió, acabar amb els beneficis fiscals que els donen avantatge i fer servir el dret de tanteig que la llei ja dona als ajuntaments, sense frenar qui construeix habitatges nous.

04

Més habitatge públic

Acostar el parc públic i cooperatiu als nivells europeus, amb finançament estable després del PRR (el pla de recuperació finançat per la UE), barris amb rendes mixtes com a Viena i un fons que es paga amb els mateixos lloguers, com a Dinamarca.

05

Iniciativa pública de recuperació d’immobles desocupats per a ús residencial

Un programa públic per posar en ús els habitatges i els edificis buits, començant pels de l’Estat: primer amb acords i ajuts a les obres, com a Irlanda i Escòcia, i només per a edificis buits des de fa molt de temps, els instruments que la llei ja preveu.

06

Topalls de lloguer realment assequibles

Que «lloguer assequible» vulgui dir assequible per a qui treballa aquí: topalls lligats als ingressos i no només al mercat en els programes amb diners o beneficis públics, i al mercat privat lloguers de referència per zona, com a Alemanya, amb els habitatges nous exclosos.

Un problema de tothom

A casa, a la feina i al barri

El 2025, el 27% de les llars que lloguen a preu de mercat van gastar més del 40% dels ingressos en l’habitatge, davant del 19% de mitjana a la UE (Eurostat). Quan l’habitatge s’emporta gairebé la meitat dels ingressos, en queda poc per a tota la resta. L’habitatge no és un tema a part: decideix què queda del sou, on es pot viure i si el barri continua viu.

Qui lloga

A casa

Coneix els teus drets, uneix-te als veïns de l’escala i a una associació de llogateres. Qui coneix la llei i s’organitza pot aturar apujades il·legals i desnonaments sense fonament.

Qui treballa

A la feina

El 2022, el Govern, la central sindical UGT i les patronals van signar un acord de rendes que preveia apujar el salari mínim fins a 900 € el 2026. Quan el lloguer puja més de pressa, aquest esforç es perd. El cost de l’habitatge ha d’entrar en les negociacions salarials: planteja-ho a l’empresa, als companys i al sindicat.

Qui viu al barri

Al barri

Comerç de proximitat, escoles, centres de salut: un barri sense veïns ho perd tot. A les parròquies amb més turisme, el preu de l’habitatge va arribar a pujar un 32% més que a la resta (Franco i Santos, 2021).

L’habitatge és un dret escrit a la Constitució des del 1976. Complir-lo no és d’esquerres ni de dretes: és una obligació de qualsevol govern.

No és la primera vegada

Quan els veïns es van organitzar, van guanyar drets

1974

Ocupacions i comissions de veïns

Just després de la revolució del 25 d’Abril, milers de famílies ocupen cases buides i s’organitzen en comissions de veïns. L’habitatge esdevé una de les grans reivindicacions de la revolució.

1976

L’habitatge a la Constitució

L’article 65 de la Constitució garanteix a tothom el dret a un habitatge adequat i encomana a l’Estat que el faci realitat.

2023

Tornem a omplir els carrers

La plataforma Casa Para Viver aplega desenes de moviments i omple els carrers de ciutats de nord a sud del país.

2026

Tendes a la plaça

A l’octubre, les acampades al Rossio, a Lisboa, i a la Praça D. João I, a Porto, porten l’habitatge al cor de les ciutats. La policia les desmunta, però les protestes creixen, i el 24 d’octubre milers de persones es manifesten a Lisboa i a Porto.

Per veure

La gentrificació en pel·lícula

El col·lectiu Left Hand Rotation filma la gentrificació des de molt abans que la paraula arribés als diaris. Instal·lat a Lisboa des del 2011, documenta com el turisme i l’especulació buiden els barris i, entre el 2010 i el 2021, va portar els tallers «Gentrificación no es un nombre de señora» a 17 ciutats de 9 països. Les pel·lícules són gratuïtes.

2019 · 82 min · Lisboa

O que vai acontecer aqui?

Els moviments que defensen el dret a viure a Lisboa, explicats per qui resisteix als desnonaments. Fet amb Stop Despejos i Habita!.

2016 · 43 min · Lisboa

Terramotourism

El 1755, un terratrèmol va destruir Lisboa. Avui la ciutat tremola amb un sisme turístic que expulsa del centre qui hi viu.

2017 · 41 min · Lisboa

Alfama é Marcha

La preparació de la marxa popular d’Alfama i una pregunta: com evitar que la vida del barri es converteixi en folklore per a turistes?

2026 · 66 min · Lisboa

O nosso último filme sobre Lisboa

De l’Expo 98 a les protestes més recents, inclòs l’enderrocament del Bairro da Jamaica, al Seixal. Es va estrenar al DocLisboa el 22 d’octubre de 2026 i estarà disponible de franc al web del col·lectiu.

Els vídeos són a Vimeo i només es carreguen quan prems «Mira la pel·lícula». A partir d’aquí, Vimeo pot desar galetes al teu navegador.

Solidaritat

Causes que fem nostres

Defensar la casa és també defensar el lloc on es viu. Aquestes són causes a les quals Cultura no Muro dona suport i que et convidem a conèixer.

Camí de terra entre pins a la Quinta dos Ingleses, a Carcavelos.
Foto: Bisnagajanota, CC BY-SA 4.0, Wikimedia Commons. Convertida a blanc i negre.

Un cas a prop nostre

Quinta dos Ingleses: pisos de luxe on falten cases per viure

A l’última gran taca verda al costat de la platja de Carcavelos hi volen construir uns 850 pisos de luxe.

Església de pedra de Santa Maria, al poble de Covas do Barroso.
Foto: GFreihalter, CC BY-SA 3.0, Wikimedia Commons. Convertida a blanc i negre.

Boticas, Trás-os-Montes

Covas do Barroso: el poble que no vol una mina

Un poble del Barroso, Patrimoni Agrícola Mundial, lluita contra quatre mines de liti a cel obert.

No estàs sol

Qui es mobilitza per l’habitatge

Moviments, associacions i col·lectius que defensen el dret a l’habitatge a Portugal. Coneix-los i uneix-t’hi.

L’habitatge és un dret.
Fem que es compleixi.

Uneix-te a la gent que ja s’organitza en escales, barris i llocs de feina d’arreu del país.